Bandes participants

 1.2.
3.
4. (CLAUSURA)
 
Banda Sinfónica Municipal de Sibaté (Colombia

 
Associãção Banda dos Bombeiros Voluntários de Esposende
(S. Paio de Antas, Portugal)		 
La Artística de Buñol (València)


 
BS Sdad. Filarm. Alteanense


 
Dtor.: Diego A. Rivera Vásquez		 
Dtor.: Diogo Costa		 
Dtor.: Henrie Adams		 
Dtor.: Jaime F. Ripoll
OBRA LLIURE Suite Num. 2, de Victoriano Valencia RincónOBRA LLIURE Andròmeda, de Saül Gómez SolerOBRA LLIURE Music for Prague 1968, de Karel HusaCLAUSURA Oryza, de Ramon Garcia i Soler



Banda Sinfónica Municipal de Sibaté (Colombia)

La Banda Simfònica inicia el seu procés musical l'any de 1992 sota la direcció del mestre José Saturio Bressole Ortiz. L'any de 1998 Sota la direcció del Maestro Armando Vásquez on comença les seues participacions en concursos Departamentals i Nacionals.
Actualment la banda simfònica de Sibaté està sota la direcció del mestre DIEGO ARMANDO RIVERA VASQUEZ qui encamina aquest procés musical cap a la participació i posicionament en els diferents esdeveniments departamentals i nacionals entre els quals es ressalten classificacions i guardons departamentals i premis nacionals que la situen com una de les millors bandes musicals municipals del país en la seua categoria. La Banda Simfònica municipal de Sibaté és declarada patrimoni del municipi de Sibaté per la seua història i la seua representació en el país.
Actualment la banda inicia projectes per a la participació en diferents certàmens internacionals entre els quals es ressalta la seua primera participació internacional en el 45 Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea 2018.







Diego A. Rivera Vásquez

Inicia els seus estudis musicals l'any 2000 en la banda simfònica juvenil de Sibaté sota la direcció dels mestres Armant Vásquez i Víctor Hugo Mancera on va exercir com a trompetista per diversos anys. L'any 2002 realitza estudis universitaris en el conservatori de música de la universitat Nacional de Colòmbia seu Bogotà, on rep classes de trompeta amb el mestre Lupercio Barbosa i integra la banda simfònica de la universitat nacional pe r diversos anys. Va exercir per diversos anys com Tallerista de trompeta en la banda simfònica de Sibaté. L'any 2009 inicia els seus estudis en composició i arranjaments musicals on aconsegueix el títol Professional com a compositor i arranjador amb èmfasi en direcció, també va rebre classes amb el reconegut mestre Gentil Muntanya. En l'any 2014 realitza estudis en direcció de bandes en l'escola formació musical d’Atibaia i Taubateen Sao Paulo, Brasil. En l'any 2013 exerceix com a Director de la banda simfònica infantil- juvenil del col•legi Naval de l'Armada Nacional de Colòmbia. Ha participat en el diplomat per a directors del departament de Cundinamarca i oficiat pel mestre José Rafael Pascual Vilaplana l'any 2017. 1r seminari internacional de direcció simfònica dirigida també pel mestre José Rafael Pascual Vilaplana. Rep premi com a millor directe “Director a to” en la categoria lliure en la final departamental de bandes simfòniques municipals realitzat el present any en Villeta Colòmbia.




Suite Num. 2, de Victoriano Valencia Rincón

La riquesa cultural dibuixada en la diversitat del cant en les diferents regions de Colòmbia, es converteix en impuls i intenció expressiva en la Suite núm. 2 per a Banda. Així com els Andes se submergeixen en el Carib, transformant els cims citadins en l'alegre festa del tròpic, d'alguna manera la plana colombo-veneçolana salta la serralada i dialoga amb el pacífic afroamericà.
En ‘CANTADORES’ el cant camperol es manifesta absurdament literal davant la globalització i els variats discursos sonors contemporanis. Allí, desarrelats, com desplaçats en autopistes indiferents, trasbalsant per textures i ambients aliens a la condició històrica i geogràfica on troben sentit, el cant de munyiment ‘llanero’, el cant de ‘currulao’ i el cant de ‘décima’ són testimoniatge de la realitat diversa del país.
BAMBUCO i CUMBIAMBA, són dues instantànies sonores en paisatges concrets de la vida nacional, la primera a manera de cançó en les muntanyes del centre del país i, la segona, una improvisació en les caloroses sabanes del nord.
En el PREGÓ, el viatge del cant acaba. La banda adverteix i proclama el seu esperit. La cantadora ha tornat a casa.







Associãção Banda dos Bombeiros Voluntários de Esposende
(S. Paio de Antas, Portugal)

La primera informació escrita sobre l'existència d'una Banda de Música en Antas, és de 1871, la qual cosa pressuposa que haguera d'haver nascut un poc abans. Era majoritàriament composta per músics de les parròquies d’Antas i Belinho. Va ser el seu fundador el “mestre-músic” José Manuel Martins Franco (1832-1886), qui, al voltant de 1883 la va cedir al seu nebot Antonio Augusto Pereira de Fangs (1850-1924), mantenint la direcció fins a 1894-95, altura en la qual una divergència entre músics va donar origen a la formació de la Banda de Belinho. Una nova disputa desembocaria el novembre de 1920 a la formació de la Banda Marcial de S. Paio d’Antas, sent el seu fundador Manuel Rodrigues Laranjeira (1894-1978).
En aquells temps difícils, situats entre les dues grans guerres, on les dificultats econòmiques se sobreposaven i s'imposaven als somnis dels grans artistes, el “Maestro Laranjeira”, com va passar a ser conegut, no regatejava dedicació i afany amb la causa de la banda naixent. Amb l'objectiu de donar-li projecció i després de l'acord amb la direcció i comandament dels bombers del municipi, en 1925 la filharmònica va adoptar el nom de Banda dels Bombers Voluntaris d’Esposende.
El mestre Laranjeira era la vida de la Banda i la Banda era la seua vida. Van ser innombrables i inoblidables els èxits musicals que va obtenir durant més de 55 anys al capdavant de la direcció. Va morir el 19 de gener de 1978 i amb ell va morir també la seua banda.
Passats 5 anys d'inactivitat, Anselmo Saleiro Viana, president de l'Assemblea de la Parròquia d’Antas, proposa recolzar la seua reestructuració i rellançament. Un grup de 18 antics músics tornarien a tocar el 2 d'octubre de 1983 en la inauguració del camp esportiu Antonio Correia d'Oliveira. En aqueix moment, Junta i Assemblea de la Parròquia decideixen rellançar la Banda, comptant amb la forta ajuda dels locals i empreses d’Antas, a les quals es van adherir altres parròquies veïnes. Una vegada més, la corporació dels bombers va expressar el seu suport. El 26 de gener de 1984, amb escriptura notarial, va quedar registrada l'Associació Banda dels Bombers Voluntaris dEsposende-S. Paio d’Antas.
Va ser el seu primer director l'abnegat mestre Leonardo Petxina de pelegrí. A partir de 1989 i fins a 2012 va estar dirigida pel destacat mestre i compositor Valdemar Sequeira.
Actualment el director artístic i mestre de la Banda és el jove prometedor Diego Costa, que amb la seua professionalitat, competència i dedicació dels músics continua portant a la Banda a les més altes cotes de la seua ja llarga història.
Avui dia posseeix una seu excepcional, construïda amb l'ajuda de l'Ajuntament de Esposende, on funciona una escola de música d'excel•lència, repleta d'alumnes interessats i dinamitzada per un excel•lent equip de professors. D'aquesta escola va nàixer l'Orquestra de Vents ABBVE, que participa en diversos esdeveniments culturals i és la prometedora garantia que a la Banda d’Antas no li faltarà la frescor i la revitalització contínua de nous músics.
L'actual president de la Direcció és Jorge Manuel de la Creu, hereu d'un elenc de dinamitzadors iniciat amb Manuel Alves Meira de la Creu, Manuel Augusto Saleiro de la Creu, Alberto Meira de Fangs, Alcino Viana Neiva, Antonio Viana de la Creu, Manuel José Sampaio Viana i José Mario Saleiro de Meira Torres.
El 19 d'agost de 2014, va ser condecorada amb la medalla al Mèrit Cultural pel Municipi d’Esposende.
La Banda dels Bombers Voluntaris d’Esposende- S. Paio d’Antas, compta ja amb sis enregistraments de CD i dos DVDs. En 2011 va editar un llibre monogràfic “Banda de Música d’Antas- 140 anys d'Història” de l'autor Raul d’Azevedo Saleiro, que és una referència per a les Bandes que existeixen en la regió. Sota la batuta del mestre Diego Costa, la banda ha innovat les seues presentacions apostant per un repertori original per a banda i col•laborant amb l'Escola de Música d’Esposende, particularment amb el Cor dels Xicotets Cantors d’Esposende, i en concerts amb artistes de renom com Vitorino Salomé en 2014 i 2016, la fadista esposendense Filipa Menina en ocasió del 124a aniversari dels Bombers Voluntaris de Esposende. De la participació en la 1a, 2a i 4a edició del Concurs de Bandes Filharmòniques de Braga van resultar en 3r i 2n lloc amb una puntuació destacada sobre les restants bandes participants.
Amb prop de 25 a 30 concerts anuals, braç a braç amb les millors bandes del país, compten en el seu currículum amb diverses actuacions en l'estranger, principalment en terres de França i Espanya.



Diogo Costa

Nascut en 1989 en la ciutat d’Esposende, Diego Costa és un jove mestre amb experiència en un vast repertori musical que abasta des de la música antiga fins a la música contemporània.
Generosament becat per Ann Gerrard Bursary, conclou amb brillantor el seu postgraduat en el Royal Nothern College of Music de Manchester (Anglaterra) on va cursar el Màster en Direcció d'Orquestra sota la tutela dels professors Mark Heron i Clark Rundell. Ací va tenir l'oportunitat de treballar com a mestre assistent de Juanjo Mena, John Storgards i Sir Andrew Davis amb la BBC Philarmonic de Manchester i amb Vasily Petrenko en la Royal Liverpool Philarmonic Orchestra.
Diego Costa va iniciar els seus estudis de Direcció d'Orquestra en 2010 en l'Acadèmia Nacional Superior d'Orquestra-Metropolitana, on va estudiar amb el prestigiós pedagog Jean-Marc Burfin. Com a complement als seus estudis, ha realitzat diverses Masterclass amb Sir Mark Elder, Martyn Brabbins, Douglas Bostock, Johannes Schlaefli, J.R. Pascual-Vilaplana, Jean-Sébastien Béreau i Emilio Pomarico, dirigint orquestres com la BBC Philarmonic Orchestra, BBC National Orchestra de Gal•les, Manchester Camerata i l’Argovia Philarmonic. Al desembre de 2013 va participar com a mestre assistent del mestre Boris Gruzin en la producció del ballet “Cinderela” de S. Prokofiev amb l'Orquestra Simfònica Portuguesa i la Companyia Nacional de Ballet. Al març del present any va fer la seua estrena amb la BBC National Orchestra de Gal•les i al juny amb la BBC Philarmonic Orchestra.
Com a mestre convidat ha dirigit l'Orquestra Clàssica del Sud, l'Orquestra Acadèmica i el Brass Ensemble de la Metropolitana, l'Orquestra de Cordes d'alumnes de la Casa Piula de Lisboa, l'Orquestra de Vents Generació, la Stockport Symphony Orchestra, la Wilmslow Symphony Orchestra i la West European Studio Orchestra amb la qual ha gravat en diversos estudis, entre els quals el llegendari Abbey Road de Londres.
És així mateix agenciat per la CLB Management de Londres i des d'octubre de 2012, director artístic i musical de la Banda d’Antas.



Andròmeda, de Saül Gómez Soler

Sempre he sentit cert interés per l'astrologia, per l'estudi de les seues constel•lacions així com de l'origen dels seus noms. En la cerca d'aquests orígens em va captivar el mite d’Andròmeda i Perseu, un mite que ens narra una història d'amor i que justifica la ubicació de la constel•lació d’Andròmeda en el cel.
L'obra no tracta de musicalitzar la història al peu de la lletra, més aviat la presa com a punt de partida per a construir el discurs musical.
Aquesta s'inicia en Filistria, regne dels pares d’Andròmeda. Ens situa en la història en la qual Casiopea, mare d’Andròmeda, tan orgullosa de la seua bellesa, es torna arrogant, fins a tal punt que va arribar a vanagloriar-se que ella i la seua filla eren més belles que les mateixes nimfes del mar: les Nereides, filles de Posidó déu de les aigües. Aquesta arrogància va provocar que les nimfes s'enutjaren, en veure que una simple mortal els desafiava amb tal presumpció i van demanar al seu poderós pare que castigara a la reina pel seu distorsionat sentit dels valors i per la seua arrogància. Per açò, Posidó va enviar un diluvi i al monstre marí Cetus per a assolar les terres de Filistria.
Perseu acabava de tallar el cap de la medusa Gorgona i tornava muntat sobre els lloms de Pegàs, veient que la bella Andròmeda estava encadenada a unes roques, com a ofrena dels seus pares als déus, i que un terrible monstre marí (Cetus) s'acostava inexorable cap a ella. Perseu, en veure la irremeiable destinació que li esperava a la jove, es va llançar en picat i tancant els ulls va extraure el cap de la Gorgona mostrant-li-la al monstre, el qual va quedar petrificat a l'instant enfonsant-se sense remei en les clares aigües del Mediterrani.
En desencadenar-la ella va caure en els seus braços i quan es van mirar als ulls es van enamorar immediatament.
La Reina Cassiopea havia promés que qui salvara a la seua filla Andròmeda de la medusa Gorgona es casaria amb ella però encara així incompleix la seua paraula i intenta matar a Perseu. Aquest aconsegueix véncer-la i torna a Grècia junt Andròmeda per a casar-se amb ella.
El Déu Zeus va decidir col•locar en el cel les imatges de Cefeu i Cassiopea, i com a càstig per la seua traïció i per la seua arrogància, va col•locar a la reina Cassiopea asseguda en el seu tron en el cel de tal forma que en algunes estacions de l'any es posara de cap per avall donant-li un aspecte ridícul a la reina que havia gosat considerar-se més bella que les seues filles, les Nereides.
Atenea, commoguda per la bella història d'amor entre Perseu i Andròmeda va col•locar les seues imatges juntes en el cel, prop de Cassiopea i del cavall alat Pegàs i del monstre marí Cetus.





La Artística de Buñol (València)

L'origen de la Societat Musical "L'Artística", es remunta al segle passat en la seua Acta Fundacional del dia 1 de maig de 1883; en aquell moment, dissoltes les diferents agrupacions musicals que va haver-hi en la localitat, En Idelfonso Carrascosa, va considerar que estant pròxima l'arribada del ferrocarril a Bunyol, era necessari reagrupar als músics dispersos per a formar una Banda de Música, que sota el nom de "Música de Bunyol" amenitzara tant aqueix històric moment com els actes de qualsevol índole que es pogueren produir en la població: festius, religiosos, etc.
"L'Artística", aquesta denominació procedeix de la dècada dels anys vint, quan sota la direcció de Francisco García Ballester aquesta agrupació passa a constituir-se en Societat Musical. Als components d'aquesta Societat se'ls coneix amb l'apel•latiu familiar i afectuós de "Els Lletjos", recorda que els principis de "L'Artística" eren els seguidors de Francisco García, sobrenomenat "el Lleig”.
L'entitat posseeix un edifici, denominat TEATRE/CINEMA MONTECARLO que va ser inaugurat el 10 d'abril de 1953.
Aquesta Societat declarada d'UTILITAT PÚBLICA el 25 d'octubre de 1982 i des de setembre del mateix any S. M. el Rei Juan Carlos I va acceptar per al seu fill S.A.R. D. Felipe de Borbó, "Príncep d'Astúries", el nomenament de President d'Honor d’aquesta.
Al llarg de la seua dilatada història ha sigut premiada en múltiples ocasions i en diversos certàmens, a destacar entre molts altres, els aconseguits en la Secció Especial "A" del Certamen de València els anys 1963, 1986, 1987, 1990, 1992, 1993 i 1995 en els quals es van obtenir els màxims guardons. L'any 1990 va guanyar a més de l'Esment d'Honor el Premi d'Interpretació concedit per la Societat General d'Autors d'Espanya.
Cal destacar l'any 1993 en el qual, participant en tres Certàmens en el curt període d'un mes, es van obtenir els següents premis, Primer Premie Certamen Nacional de Requena i Premi Extraordinari “Ramón Mari Pi “; Primer Premi i Esment d'Honor en el Certamen Internacional Ciutat de València i Primer Premi en la Olimpíada Mundial de Kerkrade (Holanda)
En l'estiu d'1.999, la nostra Banda Simfònica participa en el festival de Saarbrüken com a representació d'Espanya juntament amb el Ballet Nacional i l'Orquestra Nacional d'Espanya
L'any 2000 participa en el XXIX Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea, obtenint el Primer Premi i Esment d'Honor.
És l'any 2001, quan en l'Olimpíada Mundial de la Música en Kerkrade (Holanda), en el seu 50 Aniversari, s'aconsegueixen tots els grans premis d'aquest Certamen: Diploma Acreditatiu del Primer Premi amb la màxima puntuació de totes les Bandes participants, Timbal d'Or, Bandera de Campiona del Món, Bandera a la màxima puntuació de Banda estrangera en tota la història del Certamen Musical.
Al setembre de 2004, participa en el Festival de Llucana (Suïssa) en representació de la música de Banda de València i d'Espanya.
Al juliol de 2005, i després de set anys sense participar en ell, aconsegueix el Segon Premi en la Secció d'Honor del Certamen Internacional de València.
En el 2008, Societat i Banda celebren el 125 Aniversari de la seua fundació.
El novembre de 2009, obté Primer Premi i Esment d'Honor en l'edició del 38 Certamen Internacional de Bandes “Vila d'Altea”, aconseguint la màxima puntuació en la història d'aquest Certamen, amb 571,5 punts.
La Banda Simfònica L'Artística de Bunyol es va erigir en màxima guanyadora del 126 Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2012.
En 2014, el director d'orquestra Henrie Adams i la Banda Simfònica de la Societat Musical "L'Artística" de Bunyol són els guanyadors del premi "Amstel Music Award". El jurat del "Amstel Music Award" valora a Henrie Adams i a "L'Artística" pel seu innovador treball dins del camp de la música de Banda.
En qualitat de Directors convidats, l'han dirigit batutes tan prestigioses com les de José Cervera Lloret, José Ferríz, Vicente Más Quiles, Bernardo Adam Ferrero, Johan de Meij, Francisco Grau, Estimant Blanquer, Norbert Nozy, Heinz Fregiren, Pablo Sánchez Torrella i Rafael Martínez Llorens.
En l'actualitat, les seues més de 180 músics són dirigits pel reconegut Director holandés Henrie Adams i, a més, disposa de 330 músics federats per a qualsevol esdeveniment extraordinari en el qual la Societat Musical participe.




Henrie Adams

Henrie Adams va nàixer en Thorn (Holanda), va estudiar oboè i direcció en el Conservatori de Maastricht amb Antón Kersjes, Lukas Vis i Pierre Kuijpers.
Ha dirigit, com a director titular l'orquestra de cambra “Sinfonietta” de Maastricht (1985-1989), i la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana (1992-1999).
Com convidat, la Banda Simfònica “Real” de la Haia , la Banda Simfònica de “les Guides” de Brussel•les, la Banda Simfònica Municipal de Madrid, les Bandes Municipals de La Corunya, Alacant, Barcelona i les Orquestres Simfòniques de Limburg, València, Extremadura, Bilbao, Castelló, etc.
Henrie Adams ha impartit com a professor diversos cursos de direcció d'Orquestra i Banda a Madrid, Lalin, Tenerife, Bunyol, Milà, Rotterdam etc..
L'any 1989 va ser nomenat director titular de la Banda Simfònica i l'Orquestra de la Societat Musical “L'Artística” de Bunyol. Al juliol de l'any 2001 va guanyar al capdavant d'aquesta banda el títol “Campió Mundial” en el W.M.C. de Kerkrade (Holanda) aconseguint la màxima puntuació en la secció de concert. La seua extensa discografia compta amb més de 40 CD´s gravats amb diverses orquestres i bandes simfòniques.
Al gener de l'any 2008 va ser nomenat Director Principal de l’Orquestra simfònica de Castelló.
Des de gener del 2014 fins a juliol 2017 va ser Director Adjunt de la Banda Municipal de Barcelona.




Music for Prague 1968, de Karel Husa

Music for Prague 1968 de Karel Husa va ser un encàrrec de la Ithaca College Concert Band i es va compondre entre l'estiu i la tardor de 1968 per a la capital de Txecoslovàquia. L'obra va ser premiada per l'agrupació que la va encarregar a Washington DC el 31 de gener de 1969 amb Kenneth Snapp com a director en el concert de la Music Educators National Conference.
El compositor txec i guanyador d'un premi Pulitzer Karel Husa va finalitzar els seus estudis de mestratge i va deixar Praga per a formar-se en l’École Normale de París. L'Acadèmia d'Arts Musicals de Praga va convalidar els seus estudis realitzats a París i li va atorgar un doctorat en Música en 1947. Va ser triat membre associat de la Real Acadèmia de Ciències i Arts en 1974, i ha rebut títols honorífics de diverses institucions, entre elles Coe College, Cleveland Institute of Music, Ithace College i Baldwing Wallace College. Entre els nombrosos honors, Husa ha rebut una beca d’investigació de la Fundació Guggenheim i nombrosos premis de l'Acadèmia Americana d'Arts i Lletres, la UNESCO, la National Endowment for the Arts i l'Acadèmia de les Arts i les Ciències. A més, va rebre en 1969 el premi Pulitzer de música, el Lili Boulanger Award i la medalla txeca al mèrit (primera classe), atorgada pel president Vaclav Havel. A petició del compositor, les següents notes de programa per a Music for Prague 1968 han d'imprimir-se en tots els programes de concerts:
Tres idees principals uneixen la composició. La primera i més important és una antiga cançó de les guerres husites (segle XV), Ktož jsú boží bojovníci, un símbol de resistència i esperança durant segles quan el futur ha sigut o serà futur negre per a la nació txeca (nombrosos compositors txecs han utilitzat aquesta peça, inclòs Smetana en ‘La meua pàtria’). L'inici d'aquest cant religiós s'anuncia suaument en el primer moviment amb uns timbals i conclou amb un uníson de potència (coral). Mai se sent la cançó íntegrament.
La segona idea és el so de les campanes; Praga, també coneguda com la ciutat de la cent torres ha utilitzat el so de les seues campanes d'església com cridades de socors o cants de victòria.
L'última idea és un motiu de tres concordes que apareix per primera vegada suaument sota un sol de piccolo a l'inici de la peça, amb flautes, clarinets i trompes. Més endavant torna a aparéixer en nivells dinàmics extremadament forts, com per exemple, a mitjan ària. En Music for Prague 1968 s'han utilitzat diferents tècniques de composició així com d'orquestració i s'han explorat altres nous sons, com la secció de percussió en l'intermedi i el final de l'obra. La peça està carregada de simbolisme: a més de les trucades de socors del primer moviment (fanfàrria), l'esperança perduda del cant husita, el so de les campanes, o la tragèdia (ària), està present també un lament d'ocell a l'inici (sol de piccolo), un símbol de llibertat que la ciutat de Praga ha viscut solament per moments durant els seus mil anys d'existència.